El dia 10 de febrer, els estudiants del cicle superior d’EurofitnessEdu de Perill, van anar a Eurofitness Badalona/Llefià. Per què? Per fer suar als clients i treballadors del gimnàs! L’objectiu d’aquesta trobada era que els estudiants poguessin posar en pràctica els coneixements apresos durant el curs, a més de que els participants passessin una estona agradable.
Clients i treballadors van participar en l’activitat, anant a un parc que hi ha prop del centre Eurofitness. Els estudiants es van escampar pel parc, repartint-se per diferents zones. En cada zona es feia una activitat diferent, i d’aquesta manera, el grup de participants també es va dividir, anant cada grup a una zona, i per tant, a una activitat diferent.
Les activitats estaven programades en circuit. Al acabar l’exercici en una zona, s’anava a la següent, respectant així el temps de recuperació entre estacions, d’aquesta manera tots passaven per totes les activitats.
Aquests son els exercicis que van realitzar:
- Adaptació de bàsquet. Es dividia el grup en dos equips, cada equip havia d’encistellar amb la pilota en el camp contrari. Potser us pregunteu com és possible fer això en un parc, però els estudiants van ser creatius i van utilitzar dos cèrcols penjats en dos arbres com a cistelles. El joc anava tenint variacions: primer s’utilitzava una pilota gran, després una petita, en un moment només es podia passar la pilota cap enredera (al estil rugbi), etc.
- Equilibri amb pilota. En parelles, s’havia d’avançar caminant fins una fanal i tornar. Sembla fàcil, però la dificultat està en que s’havia de portar una pilota utilitzant diferents parts del cos: espatlles, cap, colze… Cap al final, la distància que s’havia de recórrer era més llarga i s’havia de portar la pilota entre tot el grup. Complicat, però també divertit!
- Batalla de ball. El grup es dividia en dos equips. Cada equip havia d’escollir una cançó i integrar tres passos de ball que els estudiants donaven. A partir d’aquells tres passos, cada equip havia d’afegir-ne’n més. Una vegada els dos grups haguessin acabat la coreografia, els dos la presentaven. Primer un i després l’altre, i d’aquesta manera obtenim una batalla digne de HighSchool Musical.
- El semàfor. En aquesta ocasió el grup no s’havia de dividir. En una àrea/zona delimitada, un individu amb pilota (d’ara en endavant anomenat individu 1), es situava dins d’un cercle ubicat en el centre de l’àrea. Els altres membres del grup, havien de col·locar-se al voltant, fent diferents exercicis en funció de les indicacions de l’individu 1. Aquest podia dir “verd”, “taronja” o “vermell”. Si deia “verd”, els membres del grup havien de córrer, i si deia “taronja”, havien de saltar. Mentre feien això, l’individu 1 podia donar amb la pilota a qualsevol membre, i si ho aconseguia (i el membre no agafava la pilota), aquest havia de realitzar flexions o esquats. Si l’individu 1 deia “vermell”, tots havien de quedar-se quiets. Si un membre del grup rebia un cop de pilota, s’havia de posar en el centre per convertir-se en l’individu 1. Si en qualsevol moment el membre del grup agafava la pilota quan l’individu 1 se la llençava, no succeïa res, es salvava.
- El tres en ratlla. També es dividia el grup en dos subgrups. Es donaven tres teles per grup, cada grup en un color diferent. El “taulell” de 3×3 s’ubicava al terra, a uns metres del grup. Una persona per grup sortia corrent fins el taulell, i deixava la tela en el lloc escollit. A continuació, tornava cap al seu grup, i en el moment en que xocava els cinc amb algú del seu equip, aquest podia sortir per deixar las segona tela. Això es repetia una vegada més, fins aconseguir fer el tres en ratlla. Després es va fer més complicat, ja que s’havia d’anar en parelles, una amb els ulls tapats (que és la que havia de ficar la tela), i l’altra guiant-la.
- Percussió. Ens ficaven tots els participants en un cercle i un d’ells havia de sortir d’aquest. Els participant restants havien d’escollir un cap de colla, que havia d’iniciar els moviments de percussió (sense que el integrant que havia sortit s’assabentés). Els altres membres del grup havien d’imitar els moviments del cap de colla. Una vegada fet això, la persona que havia sortit tornava, i havia d’endevinar qui era el capatàs. A partir d’aquí s’anaven fent variacions, per exemple sortien dos persones, o hi havien dos que iniciaven els moviments. Fins i tot en un moment tots els que estaven dintre del cercle eren caps de colla!
A l’acabar cada activitat, els estudiants demanaven feedback per part dels participants. A més, explicaven l’objectiu de cada activitat i quines parts del cos o quines actituds es treballaven.
